La imatge es revela, es desvetlla i en ocasions fins i tot es rebel·la. La empenyem, la intuïm i perseguim, la reconeixem on amb prou feines s’albira, la construïm en aquesta il·lusió d’aparença, de projecció, de designi, de relat. Millor hauríem de entendre que la seva destrucció està inscrita en la seva condició, que la seva fragilitat i pobresa li dóna sentit, més enllà d’intentar la seva fixació.