A partir de la fotografia del rètol disposat a la façana de la seu del Banc d’Espanya, on es pot llegir la paraula dinero descomposta en síl·labes i per files, i amb una corona a la part superior, es produeixen una sèrie d’impressions, on la imatge és tractada amb una trama que augmenta gradualment. A mesura que els punts d’aquesta trama es fan grans, es perd la definició de l’original; aquests arriben a ser de la mida d’una moneda d’un euro. La disposició seqüencial de les imatges al llarg de la paret produeix una sensació monòtona de repetició, alterada pel descobriment de la substitució d’un dels punts de la trama per una moneda a la última imatge de la sèrie. Al final de la fila i a sota d’ella, es disposa una pantalla amb un vídeo d’unes mans que fan girar reiteradament una moneda d’euro sobre una superfície. Aquesta es desplaça aleatòriament dins el pla fix de l’enquadrament, mentre uns números a l’angle superior de pantalla compten les voltes realitzades.

El funcionament del sistema econòmic actual s’organitza a través de la desmaterialització del valor dels diners. Ja no es tracta de representar quantitats comptables, auditar equivalències en intercanvis comercials, ni tan sols aportar xifres traduïdes a divises, accions i beneficis, sinó que opera com una xarxa de poder basada en la velocitat de la informació encriptada en el seu codi a partir d’algoritmes indesxifrables, que engreixen l’economia especulativa dels mercats financers, produint l’anomenat capitalisme de casino i devastant el teixit social. En definitiva, l’economia es transforma en la ideologia tal com l’entenia Althusser: la representació d’una relació imaginària amb les condicions reals d’existència.