Atles
– 2017. Toni Giró EN RESiDÈNCiA a l’Institut Serrat i Bonastre.
Museu Frederic Marés.
Projecte comissariat per l’Associació A Bao A Qu
65 collages
Fotocòpies sobre cartulina. 42 x 29,7 cm
—
Aquest treball forma part de #MONU #mentalismes i posteriorment es desplega a la instal·lació expositiva del projecte.
Fotocòpies sobre cartulina. 42 x 29,7 cm
—
Aquest treball forma part de #MONU #mentalismes i posteriorment es desplega a la instal·lació expositiva del projecte.
A partir de fotografies que documenten, des de diferents punts de vista, les estàtues properes a l’Institut Serrat i Bonastre (Gràcia – Vallcarca) i que esdevenen casos concrets d’estudi, els participants en el workshop generen una àmplia col·lecció d’imatges abocades a revelar, de manera lliure, un repertori visual proper a l’imaginari col·lectiu desenvolupat al llarg del procés.
Tot alternant sessions de taller, on es configuren les diverses reconstruccions individuals i col·lectives, amb visites i treball de camp sobre les mateixes peces a l’espai real, s’introdueixen qüestions relacionades amb els usos autoritaris i urbanístics d’estàtues i monuments, els codis de representació, els criteris històrics i estètics, així com el consens o el disens sobre l’ús de l’espai públic i els elements commemoratius. La flexibilitat i les possibilitats plàstiques del collage permeten desenvolupar àgilment, l’apropiació de realitats estètiques allunyades del perfil d’interessos dels joves que, amb l’alteració de les correspondències de fragments, recomposen repertoris escultòrics divergents i dislocats que responen a narratives no hegemòniques ni autoritàries.
Tot alternant sessions de taller, on es configuren les diverses reconstruccions individuals i col·lectives, amb visites i treball de camp sobre les mateixes peces a l’espai real, s’introdueixen qüestions relacionades amb els usos autoritaris i urbanístics d’estàtues i monuments, els codis de representació, els criteris històrics i estètics, així com el consens o el disens sobre l’ús de l’espai públic i els elements commemoratius. La flexibilitat i les possibilitats plàstiques del collage permeten desenvolupar àgilment, l’apropiació de realitats estètiques allunyades del perfil d’interessos dels joves que, amb l’alteració de les correspondències de fragments, recomposen repertoris escultòrics divergents i dislocats que responen a narratives no hegemòniques ni autoritàries.
Els debats de caire conceptual i històric, els processos de documentació i la generació de noves imatges que esdevenen potencials estàtues diversament heterogènies, s’acompanyen d’una relació explícitament tàctil amb la realitat de les peces. Aquesta experiència sobre la seva fisicitat permet una aprehensió més porosa i flexible dels arguments desenvolupats.