En el marc del cicle “A la intempèrie. Tres narratives de la fragilitat contemporània: Isabel Banal, Domènec i Toni Giró” a cura de Jordi Font, he desenvolupat aquest projecte de net art que aprofita el potencial de la xarxa com a instrument possibilitador de la comunicació interpersonal, espai de posicionament d’alternatives socials i arxiu d’accions transformadores de la realitat. La relació entre l’eina tecnològica de comunicació global i la modèstia i intimitat de les accions interpersonals que es puguin generar i de les quals jo no tinc cap control ni detento cap autoria, possibiliten la creació d’espais d’heterotopies que fuguen les condicions de les inèrcies imposades en el sí del nostre sistema social.Fa més de 6.000 anys per als intercanvis comercials importants, s’establia un sistema de transport garantit, basat en les bullae. En el carro del transportista hi havia una bola de fang cuit, a l’interior de la qual es disposaven unes fitxes que representaven els diferents productes transportats, per mitjà d’inscripcions gravades i reproduïdes també a la superfície de la bola. En arribar a destí, s’obria la bola i es comprovava que el seu contingut coincidia amb el del carro. La moneda era un instrument abstracte que només tenia valor en funció d’una mercaderia realment existent. En el món actual hem delegat la responsabilitat de les transaccions comercials en un sistema econòmic que no té cap correspondència amb la realitat del que intercanviem (treball, capital, temps, bens, serveis) però imposa el seu criteri basat en l’hiperconsum, clau de la seva perpetuació i domini sobre les nostres vides.

Enllaç al projecte Bulla