Darrera estrofa
– 2015. Economies del desgast: Toni Giró – Jordi Mitjà.
ACVIC. Centre d’Art Contemporani. (exposició individual)
—
Per als grecs clàssics el terme catàstrofe (kata-estrofa) refereix l’últim versicle o part d’una tragèdia, i al·ludeix a la necessitat de posar fi a un text per tal d’iniciar una nova escriptura.
En les ciències naturals, el terme eutròfia, descriu la riquesa excessiva de nutrients en un llac o un altre cos d’aigua, i pot implicar que el creixement en trenta anys d’algues verdes a la superfície d’un estany provoqui la mort de la vida sota l’aigua en un sol any.
El vídeo Darrera estrofa mostra un paisatge subaquàtic en el qual un element estrany apareix de sobte: un bitllet de cinc euros que es mou en una dansa particular i s’enfonsa a poc a poc en un ambient que no li és propi. Portat pel corrent, imita el moviment de les algues, es frega amb matèria en descomposició, i a voltes és abordat i d’altres ignorat per insectes i peixos. La música que acompanya les imatges evoca passatges de pel·lícules de ciència ficció o de documentals de natura.
El bitllet de banc es troba immers en una mena de viatge fantàstic; el seu moviment sinuós i captivador ens transporta en una caiguda lliure i constant que ens hipnotitza amb la seva dansa voluptuosa fins que finalment toca fons, camuflat en el seu estrany entorn.
El bitllet de banc a la deriva tant pot ser vist com una metàfora de la fascinació pels diners en la societat contemporània, com una al·legoria d’un sistema econòmic que navega a la deriva. En tot cas, és evident que ni el sistema econòmic actual ni l’economia com a disciplina són realitats naturals existents al llarg de la història humana, com semblen oblidar els seus principals valedors, per tal de defensar posicions que permeten l’acumulació de riquesa en molt poques mans i la gestió que el poder econòmic exerceix sobre el control de les comunitats humanes.