El Memorial de l’Holocaust a Berlin constitueix un fet escultòric i urbanístic singular presentat com un homenatge de gran potència poètica a les víctimes de l’extermini. Allunyant-se de solucions merament arxivístiques, el seu valor rau en l’imponent presència física i abstracció metafòrica. La polèmica i els debat presents a la societat alemanya i les agrupacions de víctimes arran d’aquesta proposta, van conduir a un intens exercici polític sobre la memòria històrica. La trama laberíntica dibuixada pels blocs monolítics de ciment sembla suggerir els itineraris a recórrer per prendre consciència de la responsabilitat individual i col·lectiva en els drames de la història.

Amb la càmera muntada al braç, faig un passeig a l’interior d’aquest espai. La càmera enregistra un pla seqüència de la mà movent contínuament dues boles metàl·liques lluents a l’interior del palmell. Les boles reflecteixen el contracamp de l’acció, el seu context espacial. El so del seu fregament es barreja també amb el de l’entorn. Mentre faig aquest exercici cinètic, intento recordar i anomenar el major nombre possible de noms d’operacions militars que recordo. L’acció finalitza amb el retorn al punt on s’ha iniciat el recorregut. Les boles es desen en el seu estoig com una eina més de l’activitat productiva lligada a la creació.

La repetició del mateix gest giratori durant el recorregut crea una suspensió hipnòtica del temps, l’espai gira a partir del reflex en les boles. Aquest moviment automatitzat esdevé una gest ritual similar al d’algunes pràctiques de meditació. La profunda sensibilització de l’espai i del temps lligats al cos permeten intensificar l’experiència poètica i intel·lectual d’un espai de commemoració.