Artista visual

La pràctica artistica de Toni Giró posa l’accent en les dificultats implícites a la traducció, la qual, per mitjà de jocs de paraules i artificis visuals portats al paroxisme literal, revela la seva imperfecció i, en bona mesura, la seva impossibilitat. La traducció és, doncs, una al·legoria de les carències comunicacionals, sovint deliberades, que afecten l’esfera pública. En molts casos, les obres expressen la pèrdua de sentit dels mots i mostren les resignificacions que poden adoptar aquests mots situats en contextos que no són els seus. Tot plegat tindria una causalitat que s’hauria de buscar en els usos i abusos de què és objecte el llenguatge escrit. Així mateix, en el món contemporani, eminentment audiovisual, els llenguatges de la imatge esdevenen màquines il·lusionistes en què manipulacions i instrumentalitzacions són moneda corrent de canvi.

Ja sigui per mitjà d’escultures, instal·lacions o a través d’extenses sèries de dibuixos, fotografies i projectes de vídeo, els arguments dels seus treballs es situen en el rastreig d’una expressió plàstica que tradueix, amb humor i ironia, una subtil aprehensió del real.