Suports de fusta lacada, biga de pi amb talla i redibuix de les aigües de la fusta en una cara i manuscrit de les tesis de la història de Walter Benjamin a l’altra. 300 x 56,5 x 190,5 cm

—

En el present s’entrecreuen la història i la geohistòria de manera evident. L’acció humana afecta devastadorament el medi natural. Allò que fins fa poc anomenàvem naturalesa i que des de la il·lustració hem cregut que havíem d’entendre, dominar i explotar indefinidament, es rebel·la sistèmicament i ens arrossega a una zona d’incertesa on els paràmetres ontològics pateixen un tomb. Aquesta instal·lació mostra la tensió entre la història (el temps històric humà) i la geohistòria, que abans anomenàvem història natural i avui definim, entre altres termes, com a antropocè.

La biga de fusta, objecte arquitectònic de suport estructural, es mostra sobre unes bastides que comporten un altre tipus de suport físic. S’hi revelen dues concepcions diferents del temps: d’una banda les aigües de la fusta redibuixades a llapis en una de les cares suggereixen el temps del -bios, on la sinuositat del dibuix depèn de les condicions atmosfèriques lligades al creixement de l’arbre i desplegades en un temps natural. A l’altra cara de la biga, la transcripció copiada a mà de les tesis de la història de Benjamin ofereixen, en contrast, la càrrega del seu pensament filosòfic intensament concentrada en la idea de progrés històric. El seu àngel de la història probablement avui sentiria també por pels horrors causats per l’acció humana sobre el medi i les seves conseqüències per al futur de la vida al planeta.