Un personatge, al qual mai no se li veu el rostre, s’asseu davant una taula i al so de la música del seu vell aparell de música, retalla lletres de les pàgines de diferents diaris i les enganxa a un full de paper per composar estranys missatges. L’acció es repeteix dues vegades a temps real i cada vegada en un idioma diferent. El primer missatge és una frase de Mao Tse Tung transcrita a l’anglès (Action must not be reaction but creation / L’acció no ha de ser reacció sinó creació), el segon missatge és un proverbi armeni (Vorut bats es knel / He dormit amb el cul enlaire).
A l’atmòsfera dura i tancada de l’escena s’hi afegeix la manca de relació aparent entre els missatges, provocant un cert sentiment d’absurd i desassossec potenciat per l’enregistrament sense talls ni muntatge.
Aquest vídeo va ser realitzat en motiu de la invitació a participar a la Biennal de Gyumry (Armènia), país amb una gran diàspora de població, una de les llengües actives més antigues del món i amb forts problemes socio-polítics que dificulten la transició a un sistema democràtic modern. El treball tracta discretament les tensions entre la cultura hegemònica i les cultures subalternes i fa referència a les condicions contradictòries que cal superar per sortir d’una situació històrica de desestructuració política.
Seguint amb el projecte del mateix títol iniciat l’any 2004, es reemprèn més tard una nova versió del treball per proposar una reflexió sobre la pèrdua de significat i context de moltes de les màximes i eslògans que han caracteritzat els moviments socials i polítics dels darrers 50 anys. A partir de la confecció de missatges a partir de lletres retallades de la premsa diària i amb el record d’alguns d’aquests eslògans polítics, així com d’altres màximes que no tenen a veure o han estat inventades per a l’ocasió, es proposa una col·lecció extensa de sentències que s’arxiven a la memòria. Posteriorment i després de deixar un temps d’espera des de la producció dels missatges, aquests són fotografiats en entorns determinats, amb una lògica atzarosa i abandonant-los a la seva sort. Es registren les dades geogràfiques del lloc on es fa cadascuna de les fotografies (longitud, latitud i altitud), així com el moment exacte de fer-la i el número d’ordre dins de la sèrie.
Existeixen dues versions del projecte, una es mostra com un passi d’imatges projectades en vídeo; l’altra és una versió impresa en paper, que conforma un conjunt desplegat a la paret del lloc d’exposició.