L’escultura és un forat, III

– 2024. Exposició Premi d’Escultura Fundació Vila Casas

Ferro, fusta, vidre, alabastre, marblecast i cartró lacat. 124 x 150 x 150 cm

Els darrers anys he desenvolupat una sèrie de treballs que plantegen qüestions fonamentals sobre l’especificitat de l’objecte escultòric en el món contemporani superpoblat d’objectes i amb una convivència difícil, tant pel que fa a les noves materialitats, com a la realitat digital altament estesa i desenvolupada. En el conjunt d’obres títulats L’escultura és un forat (2022-2025), s’articulen una sèrie de gestos escultòrics bàsics —modelatge, emmotllament, construcció i apropiació d’objectes prexistents— per mostrar com la forma és necessària per donar a l’absència una compacitat, una intensitat de mirada. Des d’aquesta perspectiva entenc l’escultura com un objecte inquietantment estrany que transita l’espai, i assumeixo que el seu possible sentit és fer de nou allò que ens situa en el món per donar a veure més que el que és evident.

Una cantonada on diverses formes foradades ressegueixen el dibuix d’una línia a l’espai. La mirada perfila les formes enfilades, s’atura a l’interior d’una vitrina, queda absorbida pel fosc cilindre. Cal caminar l’escultura, voltar-la, discriminar els diferents punts de vista. Per copsar un forat cal dibuixar-ne els límits, foradar la realitat, alleugerir-ne el pes, escapçar-ne la inèrcia.