18 dibuixos en tinta xina, carbó en pols, carbó líquid i muntatges fotogràfics sobre paper polièster. 44,5 x 31 cm c/u.

Escultura: fusta, vidre, ferro, paper, segells i llaunes antigues de pel·lícules. 200 x 40 x 125 cm

—

La idea d’aquesta instal·lació comença amb un sobreentès en relació amb la paraula que dóna nom a la cooperativa històrica del poble de Llorenç del Penedès: en el procés de prospecció del projecte, vaig suposar que aquest nom corresponia a una contracció col·loquial que havia arribat a esdevenir el nom propi de l’entitat. Més tard vaig relacionar el nom amb la seva accepció com a economat (La Cumprativa), on es practicava l’abastiment d’aliments, eines i materials propis de l’entorn rural. Durant la investigació, em vaig adonar dels successius canvis de nom de la cooperativa a causa de les vicissituds històriques. Per acabar, va guanyar terreny en el joc polisèmic, la necessitat de produir un acte comparatiu de noms, objectes i imatges.

La realitat es conforma a mesura que anomenem les relacions entre objectes, persones i situacions. Els noms que donem a les coses i, en aquest cas, a una agrupació humana, en defineixen la singularitat, així com l’encaix en el context de temps i espai en què aquest nom circula. De manera similar, els objectes vinculats a l’activitat d’un grup ens parlen de microhistòries rellevants, ja que així com la història s’aferra a la porositat dels noms, les vides i la pols dels dies s’incorporen als objectes que en pateixen el destí, íntimament vinculat als ritmes vitals de les persones que hi conviuen.

La instal·lació tracta sobre les relacions encarnades en els noms de l’entitat i en alguns dels objectes que hi estan vinculats. Les imatges apareixen i desapareixen fluidament, com en un revelat d’inestable fixació. Així mateix, i com a escultura, un assemblatge maquinal esdevé l’artefacte que afavoreix la comparació, registre i conservació dels noms a partir del gest buròcrata de marcar amb un segell els documents i la història oficial generada per La Cumprativa.