—

• 18_doc-lartista-talp.pdf

—

República Cadernera és un vídeo que en el marc del projecte global del mateix títol planteja una mirada poètica sobre el fenomen del silvestrisme: l’afició a caçar, col·leccionar, cuidar i fer concursar en competicions de cant petits ocells mascles silvestres. Aquest vídeo existeix tant en la seva versió monocanal com en la versió de videoinstal·lació.

—

A partit d’una aproximació aparentment documental organitzada en quatre capítols (Passejar l’honor; Meeting point; Canta, canta maldito, i Genis i figures) es mostren les relacions que es donen entre els aficionats a aquesta pràctica i també entre els ocells i els ocellaires, que els usen com a atributs simbòlics. Les imatges il·lustren qüestions relacionades amb la identitat de gènere, la socialització del lleure o la pertinença a un col·lectiu segons la pràctica d’una activitat.
Com a contrapunt visual i conceptual, es mostra paral·lelament el primer pla d’una bandera onejant que podria representar el col·lectiu ocellaire, alhora que remet a lectures més àmplies de caràcter polític que ressonen a partir del títol de l’obra. Aquesta estratègia desestabilitza el cànon documental i ofereix una lectura irònica sobre un projecte que s’aproxima a una pràctica suburbana de fortes connotacions simbòliques.
En ocasió de l’exposició Lladres de Cossos que el col·lectiu 22a organitzà a Metrònom i amb l’ànim de ser el més fidel possible al títol de la mostra, es va presentar la primera configuració del projecte República Cadernera.
El món del silvestrisme com a icona d’una pràctica i una estètica marginal i d’un sexe que malda per redefinir-se malgrat la seva desorientació, són els temes que apareixen en aquest projecte. La referència metafòrica a un estat fictici i a la seva parafernàlia afegeix lectures que amplifiquen un fenomen local suburbà en una pràctica de motivacions i implicacions antropològiques més complexes.
La instal·lació pretén embolcallar l’espectador amb dues grans videoprojeccions. Una d’elles imita un cert caràcter documental i refereix en quatre episodis una visió personal de la pràctica del silvestrisme, l’altra esdevé una presència hipnòtica que fa de contrapunt de la primera i mostra diversos plànols tancats d’una bandera onejant. Al terra de l’espai hi ha 2.000 postals impreses escampades desordenadament que el visitant pot agafar com a record i manipular-les tal com s’indica a les seves instruccions, per obtenir-ne un popular joc infantil que consisteix a fer girar un disc de cartró amb una imatge a cada costat i aconseguir un efecte visual sorprenent.
Al mateix temps a l’espai determinat pels límits de les dues projeccions i a la cantonada contrària a les mateixes es troba un conjunt d’objectes formats per una taula i diverses cadires de picnic així com diferents utensilis per retallar i manipular les postals mentre es veu els vídeos.