Video monocanal 16:9. Videoprojecció. 12 min 28 seg.
—
Aquest treball constitueix un assaig visual sobre el poder de la mirada en el seu sentit més literal. Un lent encadenat d’imatges en primer pla dels ulls de mandataris del món es succeeix lentament en un format marcadament horitzontal.
Les llargues transicions entre els personatges i els estrets enquadraments sobre els seus ulls posen a prova la identificació de la seva imatge pública, alhora que aïllen les seves mirades poderoses i produeixen estranyes hibridacions dels seus trets, que els apropen a malformacions ciclòpies.

Popularment es consideren els ulls com les finestres de l’ànima; són els òrgans perceptius per excel·lència en tant que ens ajuden a conformar-nos una imatge primordial del món. La distància de qui mira respecte de l’objecte de la seva mirada és una mesura on escalem la nostra personalitat relacional, els nostres interessos socials i la nostra capacitat empàtica. Tanmateix, en aquest vídeo, les mirades perdudes dels personatges, aïllades en un primer pla, generen un retaule de soledat.