Escriure vides from Toni Giró on Vimeo.
—
El senzill gest de resseguir amb el dit les inscripcions gravades a la pedra, activa la rememoració poètica dels noms, les obres, les vides. El reconeixement que els noms són l’obra i les obres s’inscriuen en els noms.
EUTRÒFIA: El creixement en progressió geomètrica durant trenta anys d’una alga verda en la superfície d’un estany produeix l’asfíxia de la vida subaqüàtica en un sol any, a partir de la meitat de l’ocupació de la seva superfície.
—
El desig de creixement propi de la civilització occidental, lligat a la idea de progrés històric, de desenvolupament infinit (que no té final ni finalitat, tal com criticava Cornelius Castoriadis) és consubstancial al capitalisme que ha colonitzat el món globalitzat, sobrepassa la petjada ecològica sostenible i produeix una excrescència econòmica que ofega la possibilitat de biodiversitat social, alterant el curs de l’esdevenir.
(Source: nblbn, via acidadebranca)
Eliot Noyes, “Balance” lecture for “Omnibus” documentary 1955
Veiem com mirem.
Fotografia: Toni Giró. Estiu 2011.
“New Babylon no s’atura enlloc (perquè la terra és rodona); no coneix fronteres (perquè ja no hi ha economies nacionals), ni col·lectivitats (perquè la humanitat és fluctuant). Qualsevol lloc és accesible a cadascun i a tothom. Tot el planeta esdevé la casa dels habitants del planeta. . Hom canvia de lloc quan ho desitja. La vida és un viatge sense fi a través d’un món que es transforma amb tanta rapidesa que cada vegada sembla diferent.” Constant
Combinació de sectors, 1971
Grup de sectors, 1959
