Vídeo monocanal 16:9. Videoprojecció en loopsobre pantalla flotant de 300 x 240 cm. 16 min.

—
En un indret pedregós la mà i per extensió la càmera fixada al braç, ascendeixen per un pendent abrupte i executen una exploració física de la tectònica del terreny. S’arrapen i es freguen amb els accidents que el defineixen. La seqüència d’imatges, en primer pla, ens mostra amb ambigüitat l’ascens pel pendent. La focalització agitada de la càmera disol les referències de l’entorn que permetrien que l’espectador es situés segons un desplaçament horitzontal o vertical.

La càmera detalla la riquesa de textures i l’ampli espectre de colors presents en els materials pedregosos i vegetals per on es frega. El primer pla del dors de la mà que interactua amb l’entorn, permet observar com aquesta es va impregnant d’una dimensió abstracta i una corporeïtat escultòrica a mesura que transcorre el vídeo i que aquesta interfereix cada vegada més en el context per esdevenir una entitat rastrejadora. L’entrada a una galeria excavada a la muntanya ens proposa penetrar la foscor absorbent. El fosc dóna pas a la necessitat d’orientar-se i a l’esforç per escalar el forat tubular que condueix de nou a l’exterior. A peu dret, a quatre grapes, arrossegant-se o escalant, la mà s’orienta pel tacte a causa de la manca de visió. La mà esdevé l’ull d’uns ulls que no hi veuen. De cop el ritme s’accelera, reconeixem des d’un altre punt de vista alguns dels indrets que ja hem vist. Fugida, descens i retorn al punt inicial.