Vista general de l’exposició “M’afecta la forma”. Toni Giró. La Pobla de Cérvoles (Lleida). Estiu 2012.

—

Hi ha vida fora del cub blanc. Una vida rica en diàlegs, reverberacions i organismes atemporals que afecten el que un considera ja fet i donat en el seu propi treball. Aquesta és la meva experiència arrel de l’exposició que he fet aquest estiu en aquesta capella de pedra de la Pobla de Cérvoles.

La presència d’una còpia del retaule gòtic de Sant Miquel, atribuït a l’escola de Bernat Martorell i allotjat durant segles a la capella, més enllà de generar un reguitzell de relacions més o menys buscades, m’ha comportat la possibilitat de posar de relleu les articulacions i finalitats que pretenen sostenir la pràctica artística en diferents èpoques. Dels valors moralitzants, organitzadors de l’entramat social i justificadors de la intermediació política i religiosa dels poders de l’edat mitjana a l’autonomia del subjecte artístic contemporani que pretén desenvolupar una crítica de l’entorn globalitzat en un context local i allunyat dels debats artístics.

La imponent presència del retaule m’ha permès contemplar la seva narrativa iconogràfica de ben aprop i rememorar les seves vicissituts en el context de la guerra de les imatges i la iconoclàstia. Les escenes de violència representades a les diferents predel·les van tenir la seva contrapartida a la vida real quan, entorn el 18 de juliol del 1936, un grup d’anarquistes va entrar a la catedral de Tarragona, on estava dipositat el retaule des de la seva restauració, per protagonitzar una crema purificadora dels objectes que consideraven ritualístics i justificadors dels estaments socials que volien enderrocar. La intercessió de Josep Alomà, dirigent anarquista, regidor de cultura de l’Ajuntament de Tarragona i fundador de l’Escola Nova Unificada, els va fer desistir d’aquestes intencions quan, en virtut dels seus coneixements, els va fer una classe d’història de l’art que va convèncer els exaltats de la necessitat de conservar el patrimoni cultural més enllà del significat final de les seves imatges.

Probablement, Josep Alomà coneixia prou bé la iconografia heroica de l’art occidental i el cànon dualístic reiterat que confronta moralment el bé i el mal en la nostra cultura. El Sant Miquel abillat de capità de la legió romana i vencent el drac no és gaire llunyà de l’Hèrcules heroic vencent el lleó de Nemea, un dels anagrames clàssics de la CNT. En aquesta història, el mateix Josep Alomà reinterpreta el paper d’heroi salvant el retaule de Sant Miquel que avui es conserva a la Catedral de Tarragona.