Teatre d’operacions és el nom que es dóna al conjunt d’estratègies que la intel·ligència militar dissenya prèviament a l’ocupació d’un territori. El desplegament instrumental dels seus operatius i tecnologies a partir de sistemes de representació diversos, pretén facilitar la consecució d’objectius bèl·lics en funció de directrius polítiques i interessos geoestratègics determinats.

En aquesta sèrie de treballs s’altera el significat habitual del terme per assimilar-lo com a estratègia creativa en un hipotètic territori de trànsit i no definitiu. En aquest projecte no s’ha procedit d’una manera preestablerta o per aproximació a una investigació conceptual concreta, sinó més aviat s’ha intentat explorar els dispositius escultòrics d’una forma més intuïtiva, tot confiant que la proximitat amb projectes antecedents i d’altres en preparació configuraria un tramat a partir de fragments i experiències processuals diverses, tant de taller com de taula, que arrelen en el meu propi llenguatge estètic i possibiliten endinsar-me en les bases més profundes dels meus interessos formals i conceptuals actuals.

La presentació d’un conjunt heterogeni format per estructures geomètriques de suport, elements que prefiguren situacions referides a condicions de protecció i seguretat i manipulacions senzilles d’objectes preexistents, s’articulen amb les relacions dialèctiques dels materials i elements posats en joc. La manera de disposar les peces impedeix el pas, fragmenta l’espai i relaciona les diferents parts del conjunt d’una manera fràgil que sovint evoca accions succeïdes. Les peces que formen part d’aquest projecte configuren un altra teatre d’operacions que no al·ludeix a cap pretensió ofensiva sinó que pretén estimular l’emancipació de l’espectador a partir de la presentació d’un vocabulari formal i d’una sèrie d’utillatges escultòrics que impulsin la seva reflexió estètica més enllà dels valors plàstics presencials de les peces.