—

A partir d’una sèrie de 10 fotografies realitzades a Barcelona i Rozebeke (Flandes) s’escenifiquen literalment algunes frases fetes de la llengua flamenca. La seva posterior instal·lació a una àrea boscosa propera al riu Zwalm, crea un recorregut que imita els itineraris turístics naturals de les anomenades vies verdes. A l’inici del recorregut es disposa un rètol indicatiu -a manera d’índex-, amb les expressions idiomàtiques corresponents a les imatges. Els visitants poden passejar lliurement i anar trobant els diferents faristols amb les representacions icòniques d’algunes expressions que els són molt properes.

Aquest projecte planteja una revisió crítica del concepte d’escultura pública substituint la noció de monumentalitat que sol anar lligada a aquesta pràctica per la idea de recorregut pel paisatge, per generar relectures crítiques amb l’entorn. El projecte va afavorir la participació dels habitants, tant en el procés de gestació del mateix com en la seva recepció. Alguns dels actors de les escenes són membres de la comunitat i la col·laboració en la recopilació i tria de les expressions és també fruït d’un procés d’interacció i assessorament previs amb els agents locals.

Aquesta peça va ser realitzada en el curs del projecte d’art públic Kunst & Zwalm 2003.