—

Una cadira clàssica de fusta empresona en els seus braços un globus inflat de làtex. Al seient de la cadira s’hi ha acoblat un altaveu que en sonar, fa vibrar la membrana del globus, de manera que, en posar-hi les mans a sobre, es tingui una sensació tàctil del que s’està escoltant. La peça està il•luminada per un llum de sostre que focalitza l’atenció sobre l’escena.

L’àudio emès des de l’altaveu reprodueix la lectura del text de Samuel Beckett “La imatge”, escrit per l’autor sense signes de puntuació. A partir de la transcripció del text amb un rudimentari programa de lectura de textos per ordinador, es recrea digitalment la veu i s’escenifica l’oralitat de la mateixa. La fredor impersonal de la veu sintètica i l’entonació artificial provocada per la incompatibilitat entre la falta de signes de puntuació del text i els paràmetres de lectura predissenyats en el programa, evidencien la sensació angoixant d’aquesta lectura sense pausa ni respiració. Es dóna d’aquesta manera corporeïtat al rastreig fisiològic de la veu i es possibilita l’esgotament mateix del llenguatge perseguits per l’autor irlandès a la seva obra.