Dues cadires de ferro, bola de fibra de vidre, pintura de pissarra, dos gots de plàstic i fil de niló tensat. 112 x 100 x 65 cm

—

“Per mitjà de la inversió d’estratègies estilístiques de la modernitat aquesta peça s’apropia dels recursos de l’avantguardisme per elaborar una proposta que es situa a les antípodes de la depuració formal moderna. L’element principal és una gran esfera polida de color verd fosc. A primera vista la seva perfecció, de forma elemental i cromatisme homogeni, podria remetre tant a l’escultura de Brancusi com als monocroms de Reinhardt. Així, si atenem a aquesta primera impressió, Conversation Piece es situaria en la tradició del rigorisme característic de la modernitat. Ens trobem amb una peça que aniria a la recerca del no-sentit i de la destrucció del significat.

No obstant s’introdueixen alguns elements que posen en dubte el seu caràcter modern. En primer lloc, l’esfera està col•locada sobre dues cadires de ferro enfrontades, que fan la funció d’una peanya. A més, la superfície de l’esfera presenta dos forats, situats en extrems oposats, en el quals s’hi ha introduït sengles gots de plàstic comunicats amb un fil invisible per a l’espectador, ja que passa per l’interior de l’esfera-, a la manera dels telèfons de joguina que els nens solien construir com a diversió.

Lluny de la depuració moderna, Conversation Piece presenta un caràcter híbrid: no sabem si ens trobem davant una escultura, una pintura o un objecte d’ús quotidià. Una obra moderna subvertida on la voluntat de silenci s’inverteix irònicament per l’aparició d’un telèfon de joguina que permet que els espectadors es comuniquin.”

Extractes del text d’Eduardo Pérez Soler per al catàleg de Crisi d’Identitats.