—

Una estructura de ferro que configura una paret transparent divideix la sala en dues meitats. De l’estructura es subjecta una porta giratòria que permet el trànsit d’una de les meitats a l’altra. Els vidres de la porta són substituïts per fotografies transparents amb imatges de cues formades per immigrants davant d’edificis oficials. La porta està il·luminada per un focus que crea un efecte de projecció de les imatges al terra i les parets. A la paret frontal de la sala i darrera la porta es projecta un vídeo realitzat a partir de seqüències enregistrades davant de portes giratòries de la ciutat de Barcelona, imitant la captació d’imatges de les càmeres de seguretat; en aquestes es pot veure gent anònima utilitzant aquests elements situats a diversos edificis públics de la ciutat.

Aquesta instal·lació pretén motivar una reflexió sobre els àmbits del privat i el públic a partir d’un element singular que esdevé metàfora del control i destriament socials practicats a les societats globalitzades. Les portes giratòries, a diferència de les domèstiques, no donen accés a cap cambra privada, no allotgen cap intimitat. Resten sempre mig obertes i mig tancades. No amaguen cap sorpresa al seu darrera, més aviat ens ofereixen la previsibilitat dels estaments oficials i de la seva rutina burocràtica. Poderosament visibles malgrat la seva transparència, esdevenen pretensioses i autoritàries. Destrien, seleccionen i exerceixen la lògica del control sobre les persones.