“Les imatges que composen Fila índia retraten un grup d’immigrants que fan cua pacientment davant de la Delegació del Govern a Barcelona a l’espera de tramitar els papers que els permetin residir legalment al país, i enfront de l’edifici de Correus, on van acudir moguts pel fals rumor que hi podrien agilitar-ne l’obtenció. No es tracta de registrar un esdeveniment que es presenta davant la càmera: la realitat d’un grup de persones sotmeses a un penós ritual de pas. Al contrari, es recomponen les imatges captades per tal d’oferir la pròpia visió dels fets esdevinguts davant la lent i establir una relació empàtica amb els models. Es defuig la suposada objectivitat i precisió de la imatge documental tradicional, i es construeix un discurs, mitjançant la juxtaposició de les imatges, l’enquadrament i l’elecció d’un format anormalment vertical per a cadascuna de les fotografies. Gràcies a aquests recursos, es presenten els models sotmesos a una realitat opaca i opressiva, com a resultat d’un sistema d’administració tecnocràtica indiferent al patiment humà.
La utilització del mític bloc de notes Moleskine popularitzat pels viatgers-escriptors a l’estil de Bruce Chatwin o els exploradors decimonònics,  esdevé un estri més apropiat per al desposseït que no pas per al ciutadà opulent, descendent de l’antic colonitzador. El risc el corre aquell que no té res i espera una millora en la seva quotidianitat.”

Eduardo Pérez-Soler