Print fotogràfic sobre metacrilat, banc de ferro, trípodes i focus fotogràfics, programador electrònic i missatges morse. disparats aleatòriament.
Dimensions variables. Dimensions de la peça central: 190 x 54 x 130 cm

—

Esperar que es trenqui, ni que sigui lleugerament, la situació de monotonia opressiva, com en el cas de l’espera pacient o desesperada de l’immigrant, comporta paradoxes socials amb les quals convivim habitualment.
Aquesta peça afronta aquestes paradoxes recuperant la visibilitat d’ una escena que, no per freqüent, perd la seva potencia intrínseca. És només amb l’espectacularització o el sarcasme que parem atenció als drames del nostre entorn?. El càsting social a que sotmetem la població immigrada expressa les contradiccions del sistema. Visibilitzar i amagar són els dos pols d’una dialèctica política que es reflexa en aquesta peça.
Una cua d’immigrants en front de la façana monumental d’un edifici és retratada en actituds que van de la distensió a la preocupació. El conjunt està format per subgrups que es relacionen entre ells, esperen tediosament o guaiten directament l’objectiu de la càmera. La transparència de la fotografia i la seva instal·lació sobre un banc metàl·lic potencien la funció de tableux social de l’escena i l’acció intermitent i aleatòria dels tres focus fotogràfics afegeix una dimensió temporal que intensifica la tensió del moment captat.